25 d’abril de 2017

La calirafía del meu avi


El meu avi va aprendre a escriure de jove, encara que només sabia escriure el seu nom, la dara de naixement i poc més. Senzillament, temes burocràtics. 
Es va criar a un poble de l'alt Palància, Torás. Allí, de ben xicotet, va començar a pasturar a les cabres per les muntanyes i barrancs, va mamar de diverses mares, i no va anar a l'escola. 
Hui per hui, encara te bancals i casa al poble, on estiuege, i també te casa a València, ja la meua avia era d'allí. Ara, jubilat, va a l'escola d'adults on aprén ciències, matemàtiques o llengua.






La seua, és una ortografia elegant, de vegades difícil de comprendre, però es nota que te un cert punt d'antiguitat.

Evidentment, la seua lletra és infinitament millor que la meua!!

2 comentaris:

  1. Molt interessant, Xavi. Està genial compartir una estona amb els avis per conèixer com van aprendre ells a escriure i valorar millor aixina les nostres condicions actuals!

    ResponElimina
  2. Me ha encantado la historia de tu abuelo, ¡Bravo por él!. Aprovecha que lo tienes cerca para aprender todo lo que puedas de tu babuelo. A mí me hubiera gustado que el mío hubiera vivido más tiempo para poder conocerlo mejor y que contestara a un montón de preguntas que ya no puedo hacerle.

    ResponElimina